Aphanius iberus (Aphanius iberus)

Fartet

1. DESCRIPCIÓ DE L'ESPÈCIE

El fartet és un peix molt menut. El mascle fa com a màxim 4 cm de llargada i 5 cm la femella. Els mascles tenen unes bandes verticals d'un gris platejat fins a l'aleta caudal. Les femelles presenten unes bandes irregulars fosques. El fartet té l'aleta dorsal retrassada respecte la meitat del cos i la boca mirant amunt. És una espècie sedentària que es reprodueix entre els mesos de maig i setembre. Viu en salines, aiguamolls, llacunes litorals i en canals de desguàs de les zones costaneres, així com a les desembocadures de rius, sèquies i conreus d'arròs. És un peix força eurihalí i euriterm, capaç de colonitzar des de les aigües hiperhalines fins a les dolces i, fins i tot, de viure en ambients de temperatura elevada. La seva dieta és omnívora, a base de microcrustacis, poliquets, larves d’insectes, algues i macròfits.

2. DISTRIBUCIÓ, POBLACIÓ I REPRESENTATIVITAT
Estima de la població de l'especie
Estima:
 Indeterminada
Any de l'estima:
Àmbit:
 Catalunya
Font:
 Ordeix et al. (2010)
Qualitat de les dades:
 Sense Dades
Observacions:

Distribució
Endemisme ibèric, a Catalunya es distribueix per algunes àrees del Delta de l’Ebre, el camp de Tarragona (voltants de la sèquia Major), el Delta del Llobregat, aiguamolls del Baix Ter i aiguamolls de l’Alt Empordà. Existeixen 3 poblacions genèticament diferenciades a Catalunya (Empordà, Delta Llobregat i Tarragona)
Font: SBiPA (2011)
Representativitat de l'espècie en la regió Mediterrania de les ZEC
Espai
Presència
FND
Element Clau
Superfície / longitud / nº UTM10
% de l'espai
% respecte el total de la superficie ocupada per l'espècie
 
Regió Mediterrania
Catalunya
ES0000019 - Aiguamolls de l'Alt Empordà segura
121,96 ha
1,13
3,96
3,96
ES0000020 - Delta de l'Ebre segura
2642,83 ha
5,46
85,9
85,9
ES0000146 - Delta del Llobregat segura
194,8 ha
21,1
6,33
6,33
ES5120011 - Riberes del Baix Ter absent
ES5120016 - El Montgrí-Les Medes-El Baix Ter segura
3,58 ha
0,06
0,12
0,12
ES5140001 - Litoral meridional tarragoní segura
13,2 ha
0,27
0,43
0,43
ES5140004 - Sèquia Major segura
15,64 ha
32,56
0,51
0,51
ES5140007 - Costes del Tarragonès segura
Percentatges calculats respecte les hectàrees, els quilómetres de xarxa fluvial o el nombre de UTM ocupades per l'espècie

3. DIAGNOSI
Estatus legal
 
Classificació
Àmbit
Font
Normativa Legal
Catàleg de Fauna Amenaçada de Catalunya-proposta En Perill d'Extinció
Catalunya
DMAH (2009)
Pla de recuperació
Catalunya
DMAH (2004)
Directiva 92/43 dels Hàbitats No prioritari
Europa
CEE (1992)
IUCN Red List of Threatened Species En Perill d'Extinció
Mundial
IUCN (2011)

Possibles causes d'amenaça
CODI
Impacte o activitat
Font
C01.05
Abandonament de l'activitat salinera.
Olirvo-Paterna et al. (2002)
F06
Pesca furtiva.
F06
Captura d'exemplars per aquariofília.
SBiPA (2012b)
H01
Contaminació d'aigües superficials (d'aigua dolça i salobre)
Doadrio (2001)
I01
Espècies invasores i espècies al·lòctones de plantes i animals - Peixos al·lòctons com ara la gambúsia (Gambusia holbrookii), el fúndul (Fundulus heteroclitus), la perca americana, el peix sol, etc.
Doadrio (2001), SBiPA (2012b)
J02.03
Canalització i desviaments d'aigua
Doadrio (2001)
J02.05.05
Fragmentació per mitjà de noves infraestructures hidràuliques, d’esculleres artificials, canalitzacions, etc., que afecten a la seva ecologia i dinàmica poblacional.
Ordeix et al. (2010)
J02.06
Captacions d'aigua procedents d'aigües superficials
Doadrio (2001)
J02.07
Captacions d'aigua subterrània - Sobreexplotació d'aqüífers.
Risueño (1999)
J02.12
Dics, murs de contenció, platges artificials (general) - Afecten a la seva ecologia i dinàmica poblacional.
Doadrio (2001)
K01
Aïllament de les poblacions i pèrdua de variabilitat genètica intrapoblacional.
SBiPA (2012b)
K01.03
Dessecació de les aigües per captacions, drenatges, desviaments de cursos o canvis en el terreny.
Doadrio (2001)

Tendència de l'espècie
Catalunya
Tendència:
 Augmenta
Periode estudiat:
Qualitat de les dades:
Bona
Font:
 SBiPA (2013)
Observacions
 Al Delta del Llobregat augmenta per reforçaments poblacionals. Al Baix Ter la es va comprovar que durant el període 2002 - 2008 la població va disminuir (Pou, 2008)
 
4.CONSERVACIÓ

Objectius de conservació

PRINCIPALS
Augmentar un 5% la distribució actual coneguda a les zones de Tarragona i Girona. Mantenir la distribució actual al Delta de l'Ebre.
Estat de conservació favorable:
3384 ha
SECUNDARIS
-
 Assegurar uns nivells poblacionals òptims (densitat i estructura d'edats) a les millors zones

Mesures de conservació
Gestió preventiva
P - Avaluació i regulació, si s'escau, de l’extracció d’aigua per reg i altres usos de les masses d'aigua amb presència actual de l’element per garantir-ne les condicions hídriques adients
- Regulació dels tractaments fitosanitaris o de plagues. A les àrees principals de l'espècie només es podrien dur a terme amb productes selectius i de baixa toxicitat (AAA) per a la fauna tant terrestre com aqüícola
P - Control de translocacions d'individus per evitar la barreja genètica entre les 3 poblacions a Catalunya
Redacció de Plans
- Coordinació amb els documents derivats de la Directiva Marc de l'Aigua en la definició i aplicació dels objectius i mesures de conservació en els documents de planificació de la gestió que es derivin del present Instrument
Recuperació d'espècies amenaçades - reforços poblacionals
P - Foment de la recuperació de poblacions extintes, mitjançant translocacions/reintroducció previ estudi detallat en zones on no hi hagi espècies al·lòctones competidores
P - Consolidació del programa de cria en captivitat
Control d'espècies exòtiques
P - Control i eradicació d'espècies exòtiques en les masses d'aigua rellevants per a l'espècie
Gestió de formacions vegetals
P - Conservació de la vegetació aquàtica i riberal heliòfita
Gestió o restauració d'ecosistemes /hàbitats
P - Manteniment de les condicions fisicoquímiques de l’aigua adients
- Foment de la regeneració d'aiguamolls i llacunes dessecades o contaminades
Aprofitament sostenible Pesquer
- Regulació de la pesca en aigües continentals per minimitzar l'impacte en l'espècie
Construcció o adequació d'infraestructures
- Control de la creació de nous vials i infraestructures en àrees amb presència de l'hàbitat o de l'espècie
Seguiment ecològic
P - Establiment de programes de seguiment de les seves poblacions
P: mesura prioritària

Indicadors de l'estat de conservació
Tipus d'indicador:
 Abundància
Font:
 Zamora (2010)
Indicador:
 Nre de captures/trampes
Unitats:
 CPUE Nre individus/trampa-dia
Metodología:
 Barbol de malla petita al fons
Àmbit:
 Localitat
Temporalitat:
 3 dies
Qualitat de l'indicador:
 Bona
Observacions:
 
Tipus d'indicador:
 Densitat
Font:
 MARM (2011); Zamora (2010)
Indicador:
 Densitat mitjana
Unitats:
 Nre individus/m3 d'aigua
Metodología:
 Xarxes d'enfonsament i salabres
Àmbit:
 Localitat
Temporalitat:
 Trianual (maig)
Qualitat de l'indicador:
 Bona
Observacions:
 
Tipus d'indicador:
 Estructura de talles
Font:
 PNAE (2014)
Indicador:
 Histogrames de la mida dels exemplars
Unitats:
 Freq. Individus de cada clase d'edat
Metodología:
 Mesurar la longitud total dels exemplars capturats
Àmbit:
 Localitat
Temporalitat:
 Anua
Qualitat de l'indicador:
 Bona
Observacions:
 
Tipus d'indicador:
 Superfície
Font:
Indicador:
 Àrea (ha)
Unitats:
 ha
Metodología:
 Digitalització
Àmbit:
 General
Temporalitat:
 Anual
Qualitat de l'indicador:
 Bona
Observacions: